SILENCI!

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SILENCI!

 

tornà a fingir

era el de sempre

l’eterna estació

allò de morir

amb un pam de nassos

amb els semàfors –de sempre– en roig

fingir

 

s’aturà sobtadament

l’auditori no es va sorprendre

són coses que passen o que no

estaran disposats a prendre l’odi

en la versió adient

una gota –i continuava– un glop

un deix de reflux

i fum d’incendi

el dia comença amb la desfeta

ara era la cambra

un nus distret com per dibuixar-lo

i els fets se seguiren

–no diran que no respectem les idees–

i sort –quina!– d’ésser vius

i de tindre

el dignissím

el més exemplar i grat i eminent

dret històric

de callar la veu, com qui només calla

i fins i tot se sap negar

aquest silenci obligatori

 

Alfons Navarret

Un bell cadàver barroc a l’avinguda deserta

Bromera Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací