(Imatge no identificada presa de la xarxa)
3
El bes dels morts retorna a visitar-me
cada vegada que una branca es mou
al jardí astut de la memòria vella.
No és el record que em bressa i em despulla
l sentiment amb què conec la vida.
No és pas tampoc la brisa que remou
fulles perdudes, càntics oblidats,
perquè tot bes va sempre a la deriva.
El bes dels morts em torna soledats
on sempre més seré l’esclau del viure.
Llibre
gris
Pagès Editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada