(Imatge pròpia)
EL SOL Com un melic de segell i or,
sangtraït llançat en roent,
diana singular, concèntrica
fugida...
Amb corba trajectòria de
rellotge ancestral,
fas ull oscil·latori i
t’encunyes la perla a funda
oberta.
Ambre de groc i flama
desfermada,
després de l’ocult, entres el
ventall
i corones el dia de l’estirp
que força la mirada i encega
l’aguant.
Quanta pupil·la d’homes
et canteja! Tità dels aires,
inapel·lable espai, cos
en moviment a la rodona i
èlitre,
tu em sostens la moneda,
cirial,
com bàcul regalim, amb
l’espurnosa
traçada, santa soledat
de quin volar cap al lloc del
meu gest.
Natura elemental
Bromera Edicions, 2025
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada