Allí estan, esperant-me. Tinc la impressió que han estat posats en eixes gàbies només per a mi. Els visite tot sovint. Sóc el que passa una mà amable pels seus lloms (ells es deixen acaronar). Agraeixen la meua presència, els de més grandària i els més menuts. Tots em presenten les seues millors virtuts. Uns em mostren la seua cara més amable, altres són de caràcter fosc; alguns són juganers, altres violents. Sovint, mirant-los, em fan pesar... i sempre són capaços de comunicar-me tendresa i serenitat o realitat i esperança. Esperen que els adopte encara que siga de manera temporal. Faig la meua elecció i només un n’és triat. La resta queda a l’espera de la meua pròxima visita... a la biblioteca.
Entrades
9 han deixat la seua empremta:
M'ha encantat, aquest apunt!
jo penso que tant els uns a la biblioteca, com els altres a la gossera, et trien a tu.
No?
els segons, però, et fan companyia durant tota la seva vida... els primers els podem tornar i canviar per un altre...
Jo treballo en una biblioteca i n'hi ha molts que em criden l'atenció, ara mateix estem espurgant i no me'n puc estar de quedar-me'n algun exemplar malaguanyat!
Iba a entrar para dejar mi comentario y, justo al lado, he visto tu página de haikus.
Con más detenimiento volveré a ella pues veo que hay unos cuantos.
Pero lo que tengo que decir tiene más que ver con este lugar, tu biblioteca, con los lomos, con las caricias, con las sugerencias de sus títulos, con los celos del que no es elegido.
Todo esto y la falta de tiempo, las urgencias y las prioridades de las cosas importantes sobre las que tienen importancia hacen que mi relacion con los libros se haya reducido a eso, a una mera caricia, a un susurro.
Lo que yo quería expresar, al final conseguí reducirlo a algo parecido a un haiku o, más bien, a un simple y sencillo hokku.
Libros de canto:
En su anaquel los leo
mas sin sacarlos.
Un abrazo y que la compañiaa de tus "ratones" te sea placentera.
Que no les falte nuca una caricia de tu mano.
Julio
(mi segundo nombre, como si de una trampa se tratase, también me tiene atrapado aunque solo sea a la caricia de sus lomos.)
l'important és no abandonar-los; ells mai no ho farien
Acabo de llegir "Firmin", la història d'una rata de biblioteca i sé que el lloc millor per viure és entre llibres. Encara que només en puguis llegir un a la vegada, hi ha la pila a la tauleta de nit, a la saleta d'estar, al costat del cafè, i ara l'un ara l'altre, els cas acariciant tots.
Molt bona la teva idea.
Olga Xirinacs
bonic i tendre, els llibres m'acompanyen tant... i com diu l'Olga és reconfortant anar-los trobant repartits per casa
Cada biblioteca té les seves particularitats, però en totes hi regna un grat silenci que parla per si sol. És un gran bagul, ple de moltes coses que no t'imaginaves trobar.
Un text que m'ha encantat.
Para mí la biblioteca es como ir una niña a una tienda de golosinas…me siento fascinada casi imposible abandonarla …me gusto mucho .besos
Publica un comentari a l'entrada