EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 18 de febrer de 2010

SENTIMENTS PARAL•LELS

Fa poc més d'un any, quan Israel va bombardejar el territori de Gaza, vaig escriure un poema inspirat en la mirada aterrida d'un xiquet palestí que vaig veure en una fotografia del periòdic.
Fa uns dies un company de treball va realitzar un quadre a l'oli en què també apareix la mirada d'un xiquet espantat després del terratrèmol d'Haití. Ell també la va veure publicada en un periòdic.
Són sentiments paral•lels.

MIRADA

Aquesta trèmula mirada verge
-esguard
                de
                        la
                               innocència-
mereix la vida eterna,
mereix la llum ignota
                                    de l’esperança.

Oli sobre llenç: MIQUEL ORTS

5 han deixat la seua empremta:

Clidice ha dit...

i nosaltres, que glorifiquem la infantesa, som immunes a les mirades espantades de les criatures que no són nostres.

Julio Fidel ha dit...

La inocencia no distingue entre los desastres naturales y los causados por la mano del hombre.
Nuestro niño interno también se mueve entre el terror y la esperanza.

onatge ha dit...

La mirada dels infants és un poema de vida, una vida que massa sovint assassinem o empresonem. Els robem el tresor de la innocència. M'agrada el poema i la vida del quadre.

Salut.
onatge

fanal blau ha dit...

La mirada dels infants sempre ens remou, més encara quan és de dolor, por i patiment!
Gràcies per la teva mirada i per la mirada d'en Miquel Orts! Va bé no oblidar-nos-en de les seves!

Anònim ha dit...

Ulls que miren amb pena, desvalguts, que encara no comprenen la porció de vida que els ha tocat viure però que ja la pateixen. Mai sabran que els han escrit un poema, que els han pintat.

Olga X.

Publica un comentari a l'entrada