EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 13 de maig del 2010

LA PROSA EMBRUTA EL LLENGUATGE...

Per a opinar.

"LA PROSA EMBRUTA EL LLENGUATGE DE TANT USAR-LO I LA POESIA EL NETEJA"

El dia 10 de maig, al diari “Las Provincias” de València, David Burguera publicà una entrevista a Jaime Siles. Aquesta es una part d’ella:

Comentari de l’entrevistador:
-Llegir poesia genera una certa ansietat en els no iniciats.

Resposta de l’entrevistat:
-És que la lectura d'una novel•la és fàcil d'entendre, però la manera de dir del poeta exigeix una actitud de tensió de qui la rep. La poesia és la bugaderia del llenguatge. La prosa embruta el llenguatge de tant usar-lo, pel desgast diari. No obstant això, la poesia neteja el llenguatge perquè el renova, i per això oposa una resistència al lector, obligat a aprendre, a xocar amb el text.

(Jaime Siles. Foto: Irene Marsilla)

Jaime Siles és poeta, assagista i filòleg (catedràtic de filologia llatina que treballa a la Universitat de València).

8 han deixat la seua empremta:

Amanda ha dit...

Suposo que l'autor d'aquestes paraules s'està referint al llenguatge literari i en aquest sentit no puc estar-hi d'acord.Tant la prosa com la poesia són dues formes de llenguatge diferent per la qual cosa jo no parlaria de tres elements autònoms:prosa, poesia i llenguatge, "la prosa embruta el llenguatge i la poesia el neteja" sino de dos:llenguatge poètic i llenguatge en prosa.No entenc com una forma de llenguatge literari pot embrutar el llenguatge i menys pel fet de utilitzar.lo més.
Pot ser sí estaria d'acord en que la poesia té unes expresions més enriquidores i crec que el fet que generi tensions en el lector no iniciat és degut a que utilitza gran quantitat de metàfores i això implica la interpretació del contingut,no a tothom li agrada, però dir que la prosa embruta el llenguatge ho considero quasi un insult,i en el cas hipotètic que la prosa pogués embrutar-lo, la poesia també podria fer-ho.
És tan sols la meva opinió i segurament aquest senyor és molt més culte i molt més entés que jo, però penso que la prosa pot ser molt enriquidora també i que l'únic que malmet el llenguatge és la mala utilització que es pugui fer d'ell.
Una abraçada.

Montse ha dit...

Totalment d'acord amb Amanda.

Hiu ha poesies infumables!!!!

i proses, està clar!

ara, potser la seva manera de parlar era una metàfora més... desafortunada, diria jo, però metàfora al cap i a la fi.

Una abraçada.

Montse ha dit...

Fe d'errades:

Hiu = Hi

Joana ha dit...

Supose que tota generalització sempre resulta injusta perquè existeixen molts casos particulars que s'escapen del que expressa. Però en aquest cas, crec que en línees generals i sense menysprear la prosa, es tracta d'una afirmació molt encertada. El llenguatge poètic sempre descobreix noves tècniques de construcció transformant el llenguatge comú i trnsformant-lo mitjançant una serie de recursos que el lector haurà d'anar descobrint per a interpretar el poema, a més de gaudir de la bellesa formal que li ha sabut donar. Exigeix del lector la màxima atenció lectora i la recerca de la clau interpretativa.
Motes gràcies pel post, és realment molt interessant

Amanda ha dit...

L'autor d'aquest escrit parla del llenguatge com un instrument de comunicació i de la poesia i la prosa com del subjecte que porta a terme l'acció de embrutar o netejar l'instrument, en aquest aspecte no estic d'acord ja que considero que la poesia tant com la prosa forma part del instrument (llenguatge poètic o en prosa) i el subjecte, en el meu entendre, seria l'autor, per això crec que hauria estat més encertat afirmar que hi ha autors que embruten el llenguatge i autors que l'enriqueixen, ja sigui aquest poètic o no.Sempre és l'autor el que transforma el llenguatge.Hi ha autors de poesia que més que enriquir-la amb metàfores i boniques formes d'expressió el que fan és cargolar-la tant que resulten tan poc entenedores que la converteixen en un tipus de llenguatge totalment incomunicatiu provocant l'efecte contrari al del objectiu del llenguatge: no transmetre absolutament res.
Amb tots el respectes per les opinions discrepants, salutacions a l'autor i a tots els seguidor d'aquest blog.

Olga Xirinacs ha dit...

Les respostes d'aquest "entès" són mentida pura. ¿Qui diu que és fàcil llegir novel·la? Que provi, per exemple, amb "Les benignes", de Jonathan Littell, del tot recomanable. O altres exemples.

La poesia embruta el llenguatge: només cal llegir bona part del que es publica a la xarxa i alguns poemaris en paper i tot. Després encara hi ha qui es queixa (a la xarxa) perquè no el/la publiquen. Cal començar per escriure bé i, malgrat la bona voluntat que se suposa, estem a anys llum de la bona literatura.
Amb declaracions com les d'aquest senyor anem ben servits.

Calpurni ha dit...

Gràcies a TOTES per opinar. Quan vaig col·locar l'entrada sabia que podria haver-hi opinions dispars i eixa era la intenció.

Florenci Salesas ha dit...

Jo considero que és una afirmació totalment arbitrària. Hi ha poesia (boníssima) molt fàcil de llegir, apta fins per la persona més analfabeta del món. Entendre que només la poesia més enigmàtica és bona és un error complet. HI ha poesia enigmàtica bona i dolenta, poesia senzilla bona i dolenta.
Hi ha prosa que ha aportat molt a llenguatge en general, que ha fet més bugada ella soleta que un munt de poesies infumables... i al revés: poesies simplíssimes que, amb una clau de judo inesperada, han aconseguit tombar tones de volums en prosa. Va com va.

No només, per tant, considero que l'afirmadció d'aquest senyor manca de base, sinó que no crec que la funció de la prsa o de la poesia sigui la d'estar l'una per damunt de l'altra en cap sentit. Una i altra, en principi, haurien de netejar àrees deiverses del lengtuatge si voleu. I fins tot pdem trobar magnífiques metàfores, imatges en prosa i magnífiques narracions i descripcions, pures dures, en poesia. I ambdós sense que la primera deixi de ser prosa i la segona poesia.

Aquest tipus d'afirmacions només fan mal, perquè divideixen, generen un gremialisme negatiu entre una mena d'escriptors i fa reaccionar violentament als d'una altra manera (i més tenint en compte que se'm fa difícil imaginar un prosista que no hagi escrit mai una poesia o un poeta que no hagi escrit mai en prosa).

Com a "boutade" potser està bé, però tampoc crec que la emoció i la veritat es troba a tot arreu, així com l'estafa i la mediocritat. Què és millor, el cinema el teatre? AMbdós són medis d'expresió imbatibles en el seu territori, tots dos ofereixen veritats úniques, mentides úniques, inextricables de la seva natura.

Publica un comentari a l'entrada