Frederick Ngona va nàixer a Mansa (Luapula, Zàmbia) el 23 d’abril de 1946. Des de molt jove es va destacar en la lluita contra els colonitzadors britànics. Col•laborador del Partit Nacional unit per la Independència, dirigit per Kaunda, va ser uns dels principals valedors d’aquesta independència aconseguida en 1964, després de la celebració de les eleccions guanyades pel aquest partit. Prompte començà a discrepar de la política del president i l’any 1967 s’exilià a Londres. Allí començà a escriure els seus primers versos, aquests tingueren certa repercussió en cercles africans. L’any 1968 va participar als successos d’abril del 68 a París. Tornà a Londres l’any 1970. Després d’aquest any no se sap res del seu parador.
El seu poema “Àfrica unida” és el més conegut. Es tracta d’un llarg al•legat èpic de 524 versos contra el poder que exerceixen els països poderosos contra els més dèbils. Va ser publicat a la revista Africa South l’any 1969. Té com a nus argumental l’arribada dels pobles Luba i Lunda a Zàmbia, des de l’actual República Democràtica del Congo i des del nord d’Angola, entre els segles XVII i XIX. El poema és un pretext per a parlar de la injustícia, de les condicions de vida del seu poble, de les diferències socials, del poder polític...
(Destacat, Frederick Ngona el dia de la independència de Zàmbia)
Reproduïsc ací uns quants versos d’aquest llarg poema:
...
El camí es fa llarg.
La lluna penjada, dalt d'un baobab,
il•lumina els gemecs del meu poble.
Els passos angoixosos, desesperats,
moren al peu de les acàcies.
Les estaques inalterables, amenaçadores,
pertorben els somnis gairebé perduts.
Els nostres silencis amargs, ofegats,
viuen en sendes temoroses.
Però hi ha un moment indefugible
que sobreviu les eternitats
salobres del temps,
un pas endavant
sobre els camins de les aixares de l’avenir,
que ve i se’n va amb totes les nostres esperances
i retorna del lloc on naixen els salzes rojos.
El vent nocturn agita els arbres
i alça núvols d’esperança sobre la nostra pell.
El bosc d’eben ens acull solidàriament
i la marxa se’ns fa menys cansada.
Potser demà serà el dia.
Potser arribarà el desig transmutat en realitat.
Potser ...
Encara que nosaltres sabem de manera certa
que al final del camí trepitjarem
les fulles tendres del futur
i que ens esperen les aigües dolces del Luangwa.
Al darrere restaran les gebrades del silenci.
...
(Imatge no identificada de la vall del Luangwa, treta d'internet)
Entrades
7 han deixat la seua empremta:
VAE era molt clar quan escrivia, però darrere de la claredat es pot veure infinitat de coses...
el misteri que jo veig és eixe poema en concret. Per què eixe poema? Per què les espardenyes?
pot estar relacionat entre el feminisme i els poetes d'espardenya?
no tinc ni idea d'Estellés, com aquell que diu, i m'agrada que els demés em descobrisquen un poc més la seua persona, o que com a mínim m'ajuden...
d'altra banda, aquest poeta creat per tu, ho fa molt bé, per cert! El poema que has pujat demostra si més no que tens una cultura general molt àmplia, cosa que m'alegra bastant, conèixer gent culta de veritat.
moltes gràcies pel teu suport! :) ens llegim!
Havia de néixer un 23 d'abril! Quantes coses diu! i que poc sabem els de l'altra banda. Gràcies
Un poema molt i molt bonic. T'afegiré al meu blog.
Genial el poema!
"Potser demà serà el dia"
L'esperança com a eina combativa
de cada poble que sotmès,
lluita hui pel possible demà.
Les llums quasi apagades,
com estrelles agòniques,
que encara dèbilment titil.len
esperant que uns nous ulls
les facen espurnejar.
Potser, potser, potser.
La xica ha deixat un títol preciós...
"Potser demà serà el dia..."
I si ho fos? El gran dia de trobar camins...potser...
Un poema com ja s'ha dit per ací, genial. Un poema d'aquells per fer-ne octavetes. Per tenir-lo a la porta de la nevera i posar-lo als morros de molta gent...
Salut i combat.
onatge
Lenitu, gràcies pels afalacs.
Marta, la data de naixement és totalment impensada, quina coincidència!
Novesflors, benvinguda al cau.
Xica, interessant continuació de poema.
Zel, "Potser demà serà el dia" és un desig tan evident que atrau.
Onatge, no se m'havia ocorregut posar-lo en la nevera. Tindrà un lloc d'honor junt amb la llista de la compra.
Salut i gràcies a tots i totes per vindre.
Publica un comentari a l'entrada