Té el poeta valencià Joan Navarro en la seua revista electrònica sèrieAlfa.art i literatura una secció titulada "Llibre del tigre". Hi conté un recull de poemes que d'alguna manera tracten sobre el tigre o aparega aquesta paraula endins.A la darrera actualització (30-8-2010) hi ha recollits 1818 poemes en diversos idiomes. Qualsevol persona li pot remetre un poema que no conste en aquesta relació.
Recentment jo l'he enviat un poema del poeta canadenc surrealista Paul-Marie Lapointe i un altre meu.
Aquest és el poema de Paul-Marie Lapointe:
Un tigre a mille courtisanes
dans les griffes mille langues
mille ventres de jardins
dans la nuque
dans le jour des mains croisées
dans la nuit blanche
des paumes ouvertes
Trembler de tout son corps
Les aubes de neiges sans poitrine
point d'amour point de cheminée
point d'interrogation de bouche plaquée
sur le désir plat
Filles de laine filles de lit
de lys de lit
Tout lie des corps rêches
aux pêches de luxure dans le cou
zébré des veines
Hommes à sabots de fauves —
ce qu'il reste de la sieste
troncs de dattiers —
cachés pour les repas de fourrure
cachés pour dormir dans les plumes
Cœur de chair de poules
(Le Vierge incendié, 1948, p. 11)
Aquest és el meu poema. Està inspirat en quatre quadres del pintor naïf Rousseau "le douanier":
EL TIGRE DE ROUSSEAU “LE DOUANIER”
Contemples inquietant, envoltat pel so d'una flauta,
el somni nu de l’eterna bellesa nua.
La teua mirada infestada alhora d'estranyesa i decisió
s'escapa entre fulles inconegudes.
Arremets contra un explorador d'estels
i fas d'ell cegues estelles de silenci.
La teua indomable ansietat borbolleja
com la sang agra i dolça que tastes.
T'aboques delerosament sobre el búfal
i atures el seu camí cap la prada dels somnis.
La teua força traspua glòria i temor
quan fractura els ossos de la innocència.I un dia sota un arbre qualsevol et preguntaràs,
tigre, sobre la teua essència i sentiràs que
cal morir de por en una tempesta tropical
per a eternitzar-se en una pintura naïf!
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
El teu poema té el mateix aire oníric del quadre. Et felicito!
Gràcies, Sílvia. Els quadres naïf sempre m'ham agradat molt per allò que tenen d'esquematització i simplicitat.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada