EMPREMTES

"El poema és carn oberta” ANTONI DEFEZ

dimecres, 8 de desembre de 2010

POESIA I REALITAT


"Enfront la realitat, hi ha poetes que es conformen d'expressar-la per mitjà de la intuïció sensorial pura, siga directa o metafòrica la lletra d'eixa expressió. Hi ha també, a l'extrem oposat, poetes que canten la seua esperança d'un estat en el qual siga possible entendre plenament la realitat. I, entre els uns i els altres, els que es llancen a declarar líricament els seus personals conats d'explicació racional o de penetració metafísica del món".
Pedro Laín Entralgo "La aventura de leer" pàg. 161. Ed. Espasa Calpe.

(Imatge d'Eduard Alcoy, Nàufrags i mariners )
Quin és el teu vaixell?


3 han deixat la seua empremta:

el iosu ha dit...

apenas una balsa de juncos trenzados de la orilla, que se mece en las corrientes de la olas, mientras tumbado floto en ese otro mar azul del cielo.(A veces me pregunto: ...¿no estaré flotando boca abajo en el cielo con una balsa de juncos a mi espalda?)

Effy Stonem ha dit...

Trobe que el quadre diu moltes cosesi el més important, a lliure interpretació. A mi em fa pensar en vaixells que passen i se'ns escapen.


Salut,
Effy.

CALPURNI ha dit...

En açò de la poesia crec que tots som un vaixell a la deriva que, amb sort, trobarà un bon port.
Salut.

Publica un comentari a l'entrada