Responent a una invitació del Cau per a enviar un poema a la poetessa de Bahrein Aayat Al-Qormozi, represaliada per escriure versos en favor de la llibertat, Olga Xirinacs va escriure aquest poema que, per causes tècniques, no arribarà al seu destí. Per a traure'l de l'oblit dels comentaris del blog m'he permés publicar-lo.
 |
| (Fotomuntatge propi a partir d'imatges no identificades preses d'internet) |
Ja va florir l'ametller i feia fred.
Ja han florit les mimoses i fa fred encara.
Hi ha cors més freds que el glaç,
on res no hi floreix.
Però el meu cor és terra càlida,
i un jacint blau de cel floreix per tu.
Ja han florit les mimoses i fa fred encara.
Hi ha cors més freds que el glaç,
on res no hi floreix.
Però el meu cor és terra càlida,
i un jacint blau de cel floreix per tu.
Olga Xirinacs
(Inèdit)
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
On hi ha sensibilitat, els altres ens apartem...
Quin regal més bonic el de l'Olga, sort que hi ha cors que floreixen!
Sempre se m'ha fet estrany, perquè després, vistes les condicions que es demanaven, el vaig reduir de paraules, i bastant. Un cop reduït, tampoc no l'acceptaven. I, en canvi, n'acceptaven altres de més llargs, segons es podia veure... La veritat, no ho entenc.
Però moltíssimes gràcies per haver-lo ara reproduït aquí.
Era de justícia que el poema no es perdera en la selva del comentaris.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada