EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 18 de març de 2012

EL DO DE LA FABULACIÓ


(Ciutat subterrània de Derinkuyu, Turquia)
Diuen velles històries
que en una vall va esclatar, sense avisar, la Primavera.
Contents i complaguts, els vilatans
es van llevar el fred ben cru d'aquell llarg hivern
i van córrer, embogits d'alegria, a arreplegar les collites i els fruits.
Mentre corrien tots cap als camps fèrtils mig regats per la pluja
un grup d'homes grassos amb gossos, policia,
maletes farcides de diners, posat d'ulleres new age i pèl engominat
van arribar al poble i, després de convèncer les autoritats
amb prebendes i stockoptions,
van expropiar les cases per ordre governativa i sota pena de presó
per fer un parc temàtic a la carte i una urbanització de luxe,
amb autopistes, fat foots, grans superfícies i casinos
que, segons ells, portarien la prosperitat i el futur al llogaret.
Quan els vilatans van tornar, decebuts
perquè allò que creien una nova promesa de la Mare
no havia estat sinó set dies d'un sol prematur i prou,
s'adonaren, estupefactes, que ja no tenien poble:
els homes greixosos de llengua estranya i posat altiu
havien esquilmat tots els solcs i tapat tots els pous
i sols havien deixat unes cases com a museu folklòric i típic
per als nous turistes sex appeal amb posat romàntic.

I conten també les velles històries
que aquells homes i dones cremaren els masos i les collites del terme
i fundaren un regne ocult i esponerós uns quants metres sota terra.
Des de llavors ningú no ha sabut res més d'ells:
hom diu que quan es passa a poc a poc i en silenci per l'autopista
o bufa el vent del nord removent la pols dels segles
s'escolten unes veus felices i fulgents entre les llambordes.

Diuen que ja mai més ningú no els comprarà cap altra Primavera.


Manel Garcia Grau
Més sobre el'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

El món de les fàbules és un món màgic, sempre m'han agradat, sobretot perquè hi trobem metàfores de les quals en podem treure més d'una lliçó...
Escoltaré la tramuntana, a veure si em porta la seva veu i si els trobo, els regalaré una mica de primavera!

Calpurni ha dit...

Sí que en són de boniques les faules, M. Roser, i diuen veritats molt grans.
Salut i faules!

Publica un comentari a l'entrada