SOBREDOSIS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SOBREDOSIS

Ja ho veus,
seguim anomenant-te i
és una grapada de serradís
la teva carcanada
que se’ns podreix a la boca:

La primavera, mòrbida,
era un regust de sofre i
com una puta ventruda
sadollava de carnassa
el teu senzill poal
de la paciència.
Eres tot sol en el món,
no tenies ni enemics
que et dignifiquessin
creuclavant-te.
El no-res t’embolcallava
com una placenta marcida;
no tenies res més per estimar i 
quan la nit rodolava,
dessagnada ja de tot,
corries nu
per conductes seminals
cap a l’alba definitiva.
Amb una xeringa
curulla de llostre
has esclatat les bòfegues
d’haver viscut.

Jaume Munar

La pietat de pensar

Ed. Capaltard, 2005

Més sobre l'autor, ací

[L'OBSTINACIÓ DE LA MEMÒRIA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’obstinació de la memòria

mossega l’ham,

la fenedura de la llum.

Resistim com les coses fràgils:

amb la por de rompre

que les fa mutilar-se,

deixar d’intentar.

Àngels Moreno

L'usurpador

Pagès editors, 2017

Més sobre l'autora, ací i ací

MASCARADA

(Muntatge propi)

MASCARADA

No t’entenc quan afirmes

amb posat indolent:

«Sóc monàrquic absolutista

i per açò mateix, republicà».

Els polítics menteixen.

Hem nascut

per humanitzar el món

i fundar lliure

la Pàtria Universal de la Poesia.

Tu almenys ets portuguès.

Jo sóc d’una illa,

traïda pels seus fills,

que no té veu.

Els polítics trampegen,

mercadegen,

fan discursos,

i s’augmenten el sou.

Has vist Sacco i Vanzetti?

Déu i Marx semblen morts.

Ple de dies llegits,

em declar, insurgent

menorquí expoliat,

en el fons del meu cor

tanmateix anarquista.

Ponç Pons

Pessoanes

Ed. Bromera, 2004

Més sobre l'autor, ací

MEMÒRIA DE L'OBLIT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

MEMÒRIA DE L'OBLIT

Me quedé, interno, mágico, invisible,

desnudo como un ciego

EMILIO PRADOS

Vaig tancar la meua porta al món i al passat,

emprés en una trista silueta

de poeta exiliat, d’home

a la deriva dels somnis perduts ...

Vaig fremir davant l’espill com un ocell

que es vesteix amb el gel de la malenconia.

Així em vaig veure per dins, buit i fràgil,

amb la memòria trencada com el got badat

del qual no tornaré a beure mai

l'aigua dolça de ma casa de Màlaga.

Adéu. Adéu. Ja no estic amb mi

en els versos que escric cada nit.

Jo sóc part de l'oblit. M’han mort

al costat de l'ombra d’àngels ferits.

Sóc un convidat més de la foscor.

José Luis García Herrera

El lento abandono de la luz en la sombra

Editorial Denes, 2014

Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

MEMORIA DEL OLVIDO /Cerré mi puerta al mundo y al ayer, / embarcado en una triste silueta / de poeta exiliado, de hombre / a la deriva de los sueños perdidos… / También frente al espejo como un pájaro / que viste con el hielo de la melancolía. / Así me vi por dentro, vacío y frágil, / con la memoria rota como el vaso quebrado / del que ya nunca más volveré a beber / el agua fresca de mi casa malagueña. // Adiós. Adiós. Yo no estoy conmigo / en los versos que escribo cada noche. / Soy parte del olvido. Me han muerto / junto a la sombra de ángeles heridos. // Soy un huésped más de las tinieblas.

NOU POEMA AMB DATA (XCVI): SEPT. 16, 1961, POEM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SEPT. 16, 1961, POEM

How awfully sad i felt thinking of my sleeping mother in her bedthat she’ll die someday tho she herself always says “death is nothing to worry about, from this life we start to another” How awfully sad I felt anyway – That have no wine to make me forget my rotting teeth is bad enough but that my whole body is rotting and my mother’s body is rotting towards death, it’s all so insanely sad. I went outside in the pure dawn: but why should I be glad about a dawn that dawns on another rumor of war, and why should I be sad: isnt the air at least pure and fresh? I looked at the flowers on the bush: one of them had fallen: another was just bloomed open: neither of them were sad or glad. I suddenly realized all things just come and go including any feeling of sadness: that too will go: sad today glad tomorrow: somber today drunk tomorrow: why fret so much?

Why should I put myself down? Which is a feeling just coming to go.
Everything comes and goes. How good it is!
Evil wars wont stay forever!
Pleasant forms also go.
Since everything just comes and goes O why be sad? or glad?
Sick today healthy tomorrow. But O I’m so sad just the same!
Just coming and going all over the place,
the place itself coming and going.
We’ll all end up in heaven anyway, together
in that golden eternal bliss I saw.
O how damned sad I cant write about it well.
This is an attempt at the easy lightness of Ciardian poetry.
I should really use my own way.
But that too will go, worries about style. About sadness.
My little happy purring cat hates doors!
And sometimes he’s sad and silent, hot nose, sighs,
and a little heartbroken mew.
There go the birds, flying west a moment.
Who’s going to ever know the world before it goes?

Everybody in the world has flaws just like me.

Jack Kerouac

Més sobre l'autor, ací

[Versió en castellà presa d'ací]

Qué terriblemente triste me siento al pensar de mi madre /dormida en su cama / que algún día morirá / aunque ella se diga: "la muerte no debe preocuparnos, / después de esta vida empezamos otra" / Qué terriblemente triste me siento de todos modos- / Que no tenga vino que me haga olvidar mi diente cariado es / bastante malo /pero que todo mi cuerpo esté pudriéndose y el cuerpo de mi madre se pudra /hacia la muerte, es tan enloquecedoramente triste. / Salí al amanecer puro: pero, por qué debería alegrarme ante un amanecer / que levanta otro rumor de guerra, /y por qué debería estar triste: ¿no es por lo menos el / aire puro y fresco? / Contemplé las flores: una de ellas ha caído: // otra acaba de abrirse: ni una ni otra estaba / triste o alegre. / Súbitamente comprendí que todas las cosas sólo / van y vienen / incluido cualquier sentimiento de tristeza: también / se irá: / triste hoy alegre mañana: sobrio hoy borracho mañana / ¿por qué inquietarse / tanto? / Todos en el mundo tienen defectos lo mismo que yo. / ¿Por qué deprimirse? Es sólo un sentimiento que / viene y va. // Todo viene y va. ¡Qué extraordinario! / !Guerras dañinas existirán siempre! / Formas agradables se van también. / Ya que todo viene y va: ¿por qué estar triste? / ¿o alegre? / Enfermo hoy sano mañana. Pero tan triste sigo / siendo el mismo. / Todo viniendo y yendo en todas partes, / los mismos lugares viniendo y yendo. / De cualquier modo todos terminaremos en el cielo, / juntos en esa dorada gloria eterna que he visto. / ¡Oh! qué condenadamente triste es que no pueda / escribir bien sobre ello. / Esto es un intento a la fácil ligereza / de la poesía ciardiana. / Debería de hacerlo a mi manera. / Pero eso también se irá, las preocupaciones / acerca del estilo. Acerca de la tristeza. / ¡Mi gatito ronroneando feliz odia / las puertas! / Y a veces está triste y silencioso, / nariz caliente, sollozos, / y un leve maullido doliente. / Allí van las aves, volando hacia el oeste / un momento. / ¿Quién llegará a conocer el / mundo antes de que se vaya? 

[Ací hi ha una traducció a l'italià:

http://www.salteditions.it/poesia-16-sett-1961-jack-kerouac-4/]

[Si algú/a coneix una traducció al català ho pot indicar als comentaris. Gràcies]

POEMA D'INVENTARI DE FRAGILITATS

Al següent vídeo recite un poema del meu "Inventari de fragilitats". El vaig gravar el dia 21 d'abril de 2017, a l'hotel Marriott del Caire, antic hotel Omar Khayyan.

Oman Khayyam, gran defensor del vi

i de la seua libació,

opinava amb vehemència

que per a ell hi havia dos dies

que el deixaven indiferent:

el ja passat i el que ha d’arribar.

Jo,

que sóc un imperfecte rellotge d’aigua i vent,

      m’endarrerisc i m’avance

en els teus rius i deserts,

en el refugi de tot allò que hem viscut,

en la fugida de tot allò que ha de venir.

   No entenc Khayyam ni bec el seu vi.

Jesús Giron Araque

Inventari de fragilitats

Onada Edicions, 2016

TREBALL DE BIBLIOTECARI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TREBALL DE BIBLIOTECARI

Envoltat d'amics, de vells volums
que a brases i a sàndal oloren,
com una música cega, mormol
de folls déus, escolte las més antigues
històries i els versos més purs,
aquells que vessats al cos de l'amant
foren calze del cor. Trobadores, obriu-me
el poema, obriu-me el cancell del vostre
silenci joiós i feu-me, també,
trobar els nans als boscos de l'hivern.
Vells amics, fidels mots, confidents meus.
Atieu-me la pluja que sagna, l'ullal
que no brolla, la torxa o esmorteïda sageta.
Secretament i sol, amb l'ombra produïda
per un feble llum, com si un sacrilegi
cometés, us parle de les meues coses, 
d'afectes, metàfores i hemistiquis,
d'algun vers amb accent a la quarta.
Estranya passió aquesta d'escoltar-nos.

Ramon Guillem

L'hivern remot

Gragal llibres, 1987

Més sobre l'autor, ací i ací

AMB LÍNIES VIVES

En aquest enllaç podeu trobar una ressenya del llibre de poemes del poeta Berna Blanch, Amb línies vives, que he fet i ha publicat la revista Saó:

http://www.saoedicions.com/poesia-berna-blanch/

Ací teniu més informació del llibre: 

http://www.elpetiteditor.com/producte/amb-linies-vives/

I ací podeu llegir un dels seus poemes publicat al meu blog:

http://calpurni.blogspot.com.es/2017/06/hi-ha-dies.html

Un llibre magnífic, us el recomane!

COS D'AIGUA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

COS D'AIGUA

Alguna nit de juny gitat al mar,
les estrelles banyades.
Fa un mes que visc amb la paraula mar,
carn d'una nit.
Duc en el temps la font d'aquella nit.
M'acompanya la veu.
I flota al meu voltant.
I em dóna set.

Rafael Casanova

Espai fugaç

Edicions Brosquil, 2004

Més sobre l'autor, ací