EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

dilluns, 25 de setembre de 2017

[L'OBSTINACIÓ DE LA MEMÒRIA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
L’obstinació de la memòria
mossega l’ham,
la fenedura de la llum.

Resistim com les coses fràgils:
amb la por de rompre
que les fa mutilar-se,

deixar d’intentar.

Àngels Moreno
L'usurpador
Pagès editors, 2017
Més sobre l'autora, ací i ací

3 han deixat la seua empremta:

Pere Bessó ha dit...

Bellesa de cor i escriptura, benvolguda Àngels. Poesia vera per sobretot. Casta i pietosa per essència, com deia l'altre (el darrer dels Àtics)...
Després ja vindran falsos usurpadors a la recerca de les regines fel·latrius que han llegit Maldoror, amiga meua!)

M. Roser ha dit...

La memòria és obstinada, sovint ens fa recordar les coses fràgils, però la llum sempre hi és...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Pere, és una gran poeta, alumna d'un altre gran poeta, tu.
Roser, la fragilitat és consubstancial a tot el que som i fem.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada