EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimarts, 19 de setembre del 2017

MEMÒRIA DE L'OBLIT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
MEMÒRIA DE L'OBLIT

Me quedé, interno, mágico, invisible,
desnudo como un ciego
EMILIO PRADOS

Vaig tancar la meua porta al món i al passat,
emprés en una trista silueta
de poeta exiliat, d’home
a la deriva dels somnis perduts ...
Vaig fremir davant l’espill com un ocell
que es vesteix amb el gel de la malenconia.
Així em vaig veure per dins, buit i fràgil,
amb la memòria trencada com el got badat
del qual no tornaré a beure mai
l'aigua dolça de ma casa de Màlaga.

Adéu. Adéu. Ja no estic amb mi
en els versos que escric cada nit.
Jo sóc part de l'oblit. M’han mort
al costat de l'ombra d’àngels ferits.

Sóc un convidat més de la foscor.

José Luis García Herrera
El lento abandono de la luz en la sombra
Editorial Denes, 2014
Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

MEMORIA DEL OLVIDO /Cerré mi puerta al mundo y al ayer, / embarcado en una triste silueta / de poeta exiliado, de hombre / a la deriva de los sueños perdidos… / También frente al espejo como un pájaro / que viste con el hielo de la melancolía. / Así me vi por dentro, vacío y frágil, / con la memoria rota como el vaso quebrado / del que ya nunca más volveré a beber / el agua fresca de mi casa malagueña. // Adiós. Adiós. Yo no estoy conmigo / en los versos que escribo cada noche. / Soy parte del olvido. Me han muerto / junto a la sombra de ángeles heridos. // Soy un huésped más de las tinieblas.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un poema molt trist, sembla que el protagonista vol desapareixer, però segur que algú el recordarà...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Tots serem recordats... Al menys durant un temps.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada