MEMÒRIA DE L'OBLIT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

MEMÒRIA DE L'OBLIT

Me quedé, interno, mágico, invisible,

desnudo como un ciego

EMILIO PRADOS

Vaig tancar la meua porta al món i al passat,

emprés en una trista silueta

de poeta exiliat, d’home

a la deriva dels somnis perduts ...

Vaig fremir davant l’espill com un ocell

que es vesteix amb el gel de la malenconia.

Així em vaig veure per dins, buit i fràgil,

amb la memòria trencada com el got badat

del qual no tornaré a beure mai

l'aigua dolça de ma casa de Màlaga.

Adéu. Adéu. Ja no estic amb mi

en els versos que escric cada nit.

Jo sóc part de l'oblit. M’han mort

al costat de l'ombra d’àngels ferits.

Sóc un convidat més de la foscor.

José Luis García Herrera

El lento abandono de la luz en la sombra

Editorial Denes, 2014

Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

MEMORIA DEL OLVIDO /Cerré mi puerta al mundo y al ayer, / embarcado en una triste silueta / de poeta exiliado, de hombre / a la deriva de los sueños perdidos… / También frente al espejo como un pájaro / que viste con el hielo de la melancolía. / Así me vi por dentro, vacío y frágil, / con la memoria rota como el vaso quebrado / del que ya nunca más volveré a beber / el agua fresca de mi casa malagueña. // Adiós. Adiós. Yo no estoy conmigo / en los versos que escribo cada noche. / Soy parte del olvido. Me han muerto / junto a la sombra de ángeles heridos. // Soy un huésped más de las tinieblas.