 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Fa una hora que has marxat. Encara tinc la teva suor als dits, més densa a l’índex, amb regust de gin i de rovell de clau. No em vull moure del llit. El sol es clava a la finestra i endevino l’esplèndid dia de setembre. Caminar pels carrers i recrear-me en uns ulls foscos o en una esquena airosa, comprar tabac, perdre una hora en una llibreria, seure en una terrassa i beure lentament l’aperitiu, dinar bé, llegir el diari... Viure un dia de vacances de tu, ser com quasi tots per unes hores, potser seria agradable, però no em vull moure de llit fins que tornis, ja fosc, et despullis, t’estiris vora meu i tot sigui al seu lloc com fa una hora, abans que marxessis.
Pere Rovira
Distàncies
Eliseu Climent Editor, 1981
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Si pensa recrear-se en uns ulls foscos, no sé si ens podem creure que l'enyori...
Bon vespre, Jesús.
En la foscor pot haver esperances?
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada