NOU POEMA AMB DATA: 31 DE MARÇ

(Estany de Nules. Imatge pròpia)

31 DE MARÇ

I així envoltem el nostre rostre present d’un gran buit

On patim com a pèrdua allò que un dia rebutjàrem

Robert Cortell

En aquells dies la panxa del temps

criava àlbers en les comissures

d’un país perplex de llavis i verds.

Les ciutats s’anomenaven com tu.

Hi havia abrils als terrats de l’aire,

versos vius als pitxers de les hores,

pluja als carrers dels setze anys i onades,

freixes antics en els paisatges d’aigua,

l’alegria de rentar el silenci

i garbells de mar respirant la sal.

Ara ho dic i recorde els budells

d’una alba eterna partida de foc,

ara que he conegut la cendra trista

i els pel·lícans fan ombres de fum.

(La desfeta és un desert de clepsidres,

certs incendis en els boscos de la carn,

la consumació del desdesig.)

Marisol González Felip

Inèdit

[ESTIMADA MEUA...]

(Imatge pròpia)

Estimada meua, ma por saps.

Vindrà la llum aquesta nit

i jo no sé com la rebré.

Acluca'm els ulls

quan les hores del capvespre

lluernes seran de la tardor.

És el mar un esguard que es consum als llavis

quan véns nua omplint-me de tu

i és altra l'aurora.

Dóna'm la llum a poc a poc, estimada,

com si no ho volguesses.

Ramon Guillem

D'on gran desig s'engendra

Publicacions El Cingle, 1985

Més sobre l'autor, ací

POLTRE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POLTRE

La infantesa és la lluïssor

del pèl d’un poltre negre,

el renill feble de la por,

la idea tènue del pecat,

la remor estranya de la pena.

La infantesa

és la vergonya

de saber-se fet de carn,

la impúdica potència de la fam

com l’erupció d’un espiracle

de balena.

[fragment]

Xavier Mas Craviotto

Renills de cavall negre

Viena Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

[ENASTAT EN ESTUPOR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

enastat en estupor
el cos
fimbra de violència
a mida d’invasor
esgarip que s’inflama
fins a traspassar la pell del jutjat
i arribar al carrer i a la plaça

si el silenci sempre és no

el clam serà plaga

Maria Antònia Massanet

Aus de ramat

Adia Edicions, 2019

Més sobre l'aurora, ací i ací

MATINADA DE FEBRER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

MATINADA DE FEBRER

I

Quan els estels es desvetllen

entre els dominis de la nit,

ell torna al seu univers particular

de creences i veritats,

de reptes i conformitat

d’errors i desitjos.

Torna a una realitat

d’irrefutable validesa.

II

I ella resta immòbil

en aquella habitació plena de gent.

Entre rostres que segueixen el patró

que se’ls ha assignat.

Envoltada de fums

que fan translúcids els llums de les llànties.

Vestida d’atzabeja,

evidenciant esveltesa,

argollant pena.

Subjugada al dol d’uns ulls

que observen la inèrcia d’un món

que ja no és el propi

sinó un compartit

perquè les certeses absolutes,

com el seguir endavant,

s’amorteixen

perquè les relatives

barren els passos

que havies decidit emprendre.

I mentrestant,

els estel s’adormen.

Laia Fontana i Bria

Camins recorreguts

Ed. Germania, 2014

Més sobre l'autora, ací

SANEDRÍ

(Judes Iscariot rep les monedes del Sanedrí en un vell gravat holandés. Getty)

SANEDRÍ

No estic dins la llista dels electes. Aquells mortals sapròfags del tribunal no m'han cridat a la glòria de l'ofici etern; del treball cuit i benaurat davant els ulls del veïnatge. Ara podré portar la xiqueta a l'escola cada matí i em serà permès escriure versos sota la claror del sol.

Nel·lo Navarro

Vint-i-una notes sobre la taula

Ed. Columna, 1997

Més sobre l'autor, ací

24 SENSE OVIDI

(Fotomuntatge propi)

ENCARA NOIS, ENCARA

No rigues massa de pressa, que se't pot glaçar el riure.
Atenció a la jugada, que ens pot ploure altra vegada.
Aquell que anava d'ocre, ara va de groc.
Canvia poc.
Aquella papallona, ara borinot.
No surt del pot.
Aquell que tant resava, ara va per sant.
Patim, patam.
aquell obrer del plom, ara plom i goma.
De broma a broma.
Aquell que dreta i dret, ara dret i dreta.
Turet, tureta.
Aquell que aconsellava, ara ja fot crits.
Estats Units.
Aquell de la mà dura, ara "dura-cràcia".
Ves quina gràcia.
Aquell de tisoreta, ara punyalet.
És més finet.
Aquell del no diàleg, ara parla amb tots.
El joc del bord.
Aquells del: hem guanyat. Ara no hem perdut.
L'arròs eixut.
Aquells volen ser ells, ara, abans, després.
Au! I corre. Ves!
Ah!
I aquell que no vivia, ara encara menys.
I els "borlins" plens.

No rigues massa de pressa, que se't pot glaçar el riure.
Atenció a la jugada, que ens pot ploure altra vegada.

[AL FINAL, S'HA COMPROVAT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Al final, s'ha comprovat, els camells 
arriben a passar pel subtil cós d'una agulla. 
Han batut el repte que els féu Crist 
amb una sorprenent facilitat. Crist 
no es va fixar en la gran perícia dels camells. 
I el més trist és que solament ells troben 
tota la salvació i la trustifiquen i ningú pus... 
Els camells, un cop passat el cós de l’agulla, 
s'estiren, s'espolsen, es fan netejar les potes, 
peten de mans, demanen la premsa, el cafè, la copa, 
el puro de la redempció, la colometa de la pau 
i l'amnistia per tothom. 
Hem d'admetre i no sense una certa pena 
que ens han fet una gran jugada i tot això per culpa 
de Crist, de l'angelical i bona fe de Crist. 
Ara tot és tan confús, tan torbador... 
Ara les nostres millors amigues són les seves estimades, 
com Na Justícia, Na... 
Pertot arreu un es troba amb els seus representants 
armats o amb creus i vestits de negre per espantar-nos 
i tots aquests ens produeixen un tristíssim cansament 
que ens amera del matí fins al vesprre. 
N'hi ha de camells segurs que, tirats de frac, 
ens somriuen, ens deixen ensumar la flor que duen al trau, 
ens donen feina i ens gratifiquen per Nadal. 
Els camells insegurs, en canvi, fan mala cara, 
tiren potades i duen el gep excitat. És cosa sabuda 
que entre ells no es miren 
amb massa bona cara. Tots es belluguen, 
corren, es paren trampes, es foten la punyeta, 
s'associen, es barallen, s'armen, es desarmen, 
fan guerres, amnisties, armisticis, 
fan mites, ens enganyen, colonitzen, maten negres, 

independitzen, fan negocis. 

Miquel Bauçà

Una bella història

Els millors poetes catalans del segle XX. Ara.cat. Edicions 62, 2013

Més sobre l'autor, ací

ARRIBADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ARRIBADA

Torno un altre cop a aquesta terra àrida,

resseca, lleres que s’escampen com taques

olioses. Tot d’una desapareixen

les fileres d’arbres a qualsevol ribatge

(semblen una pàgina plena de caràcters,

es necessita tota una vida per treure’n

el sentit amagat. I ni així s’hi arriba).

Els diàlegs són plens de color d’arena.

He d’obligar els ulls, emperesits al nord,

perquè s’habituïn a aquests tons torrats.

Sempre els han volgut evitar, com una amenaça

palesa. I en altres latituds han preferit

simular unes cataractes per a la memòria.

No sempre l’oblit dels colors no és voluntari.

Són tènues en aquesta terra que he crescut,

embolcallant una trista cel·lofana en tot viatge.

Ara es repeteix el trajecte: de muntanyes rocoses

a camps mustis, i el regnant silenci del sol.

Xavier Farré

La disfressa dels arbres

Quaderns crema, 2008

Més sobre l'autor, ací i ací

[CLAREJA L'AIGUA...]

(Imatge pròpia)

Clareja l'aigua 
sota els ponts del Sena. 
Detona la lluïssor 
de les estrelles 
sobre la superfície, 
engrape una onada
amb un desig. 

Gaudiré d'una treva 

en la batalla 

que sóc.

M. Carmen Sáez

Les hores imprecises

Cossetània Edicions, Valls, 2019

(en coedició amb Quaderns de la Font del Cargol)

Més sobre l'autora, ací i ací