EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 6 de gener del 2020

[HA NEVAT MENTRE DORMIES...]

(Fotografia d'Andreas Strauss)
Ha nevat mentre dormies.
Silenciosament el cel ha mudat la terra
talment el teu cos es muda
cada vegada que el son obre els ulls
al costat de l’amant,
incrèdul a la presència d’altre cos
que per primer cop completa el teu.

Es fondrà la neu
com el dia i l’instant primer.
Però la puresa ja és dins.

Sílvia Amigó
Ma
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Quan un matí et lleves i tot està nevat, la terra no sembla la mateixa, i cada floc de neu és com un petonet de cel...
Aquesta nevada però és molt metafòrica!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La puresa és a dins de la neu com diu Sílvia.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada