[VISC ADHERIT A TU...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

4

 

Visc adherit a tu.

M’alimenta la teua metralla santa.

 

Tots dos sabem que t’insinues

des de l’inici de les intencions.

Que rebentes totes les plusmarques

mundials. Encimbellant-te.

 

Per tal que la ferida regalime més

quàsars, i que l’energia retinguda

experimente un abans i un després.

Tot afuant-ne els basaments,

que ja en va sent hora.

 

Una vida sencera de pols resumida

en un grapat d’antenes basàltiques.

Munyides-no-esmunyides.

 

Estams, estams, esquena més oberta

que la realitat mateixa.

Rubén Luzón

Ai

Bromera Edicions, 2012

Més sobre l'autor, ací

LES SET ELEGÀNCIES DEL QIPAO DE LI XUE

 

(Su Hanchen - Bella dama amb maquillatge)

Ella s’embelleix amb un vestit de seda completament nou

sobre el qual es troben brodats parells de perdius d'or.

WEN T’ING-YUN

 

李雪旗袍的七大優雅

LES SET ELEGÀNCIES DEL QIPAO DE LI XUE

 

一

Trobes, Li Xue, l’amagatall de la transparència

en el ritual seré dels teus ulls.

兩

Vigiles, Li Xue, la maduració de les escates del peix:

observes l’arquitectura de la mar.

三

Ets, Li Xue, del país que mira la Muntanya de la Reverència,

però veus les virtuts de la llum que governa el teu mar.

四

Negocies, Li Xue, la cautela amb què el pinzell

cal·ligrafiarà els teus estats d’ànim.

有

Com a nòmada que ets, Li Xue, has recorregut trenta primaveres

i en totes elles has trobat l’essència del poema.

六

No vius, Li Xue, la tensió de la petjada

sinó la consistència del camí.

七

Dibuixes, Li Xue, el mapa dels contorns del teu cos;

provoques l’estremiment de les fronteres.

Jesús Giron Araque

El so de la flauta de jade

Bromera Edicions, 2021

ESPILL ANTIC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESPILL ANTIC

 

Ignores d’on

sorgeix aquesta música

que t’arravata.

 

Tampoc les canyes saben

i dansen en el vent.

Enric Sòria

Arqueologia

Bromera Edicions, 2012

Més sobre l'autor, ací i ací

[EL TORO D'OSBORNE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El toro d’Osborne desperta

amb els primers raigs de sol, a la lloma

pelada. Els matolls grisos

es dauren al matí

encenent els ulls radiants

del toro fosc

 

Fent no res de manera metòdica,

lluny de la litúrgia dels desitjos adquirits,

objectes simulacres de la nostra

societat

 

Lluny del soroll dels amants,

cafarnaüm daurat en un tàlem calent

sense llençols elèctrics

sense acceptats tendrums

 

La llum d’argent de la lluna

es projecta sobre les figues de pala,

figues taronja lluny de la mar

Sergi Torró

Visions provisionals

Bromera Edicions, 2006

Més sobre l'autor, ací

COLORS

(Foto. Ana Martínez Climent)

COLORS

 

Del senillar

que vora l’aigua creix,

ple de gerdor

vinclant-se al vent:

el verd més fresc.

 

Del roig brusent,

que és al capvespre la flama ardent,

potent fulgor,

tot proclamant el vent ponent:

la llum candent.

 

Del bell collverd

que a l’Albufera viu,

ànec preciós,

fent de la vida un desafiu:

el verd joliu.

 

Del blau marí

que s’enfosqueix a l’horitzó,

acaronant el cel blavós

que del rubor es fa turquí:

el bes més fi.

Josep Lozano

L'Albufera. Palus Naccarum

Bromera Edicions, 2014

Més sobre l'auor, ací 

COSES DE LA PULSIÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

COSES DE LA PULSIÓ

 

Més enllà del desig pel cos,

foragità la paraula compartida

que teixeix els llaços invisibles,

el relat d’una jornada grisa,

les incidències quotidianes

en un dia de pluja,

les mirades imantades i tendres,

el frec suau pretesament involuntari,

la furtiva complicitat

en presència dels altres,

el plaer d’opinar

sobre assumptes aliens i propis.

 

Tenia recanvi o s’ho pensava,

i amb tot, sempre es veié lliure

de qualsevol sospita d’infidelitat:

no sabia que la pulsió

era, sobretot, làbil.

Isabel Robles

Les sabates i altres poemes

Bromera Edicions, 2014

Més sobre l'autora, ací

EPÍLEG

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EPÍLEG

 

El fil es tiba fins a la part alta

de la paret. Les imatges es mesclen;

no es corresponen amb temps imprecisos

on ni el després ni l'ara es distingeixen,

en un ací de fum sobre la vista.

L'havíem estirat a la recerca

d'un jo que es resistia amb el seu fil

a no saber res més de si mateix,

un jo capaç en espera de ser

reconegut, garantit, perdonat.

 

Una quimera enfront del mur constant

-el guardià fidel de la memòria-

que resisteix la força dels corrents

vençuts a la impostura de la calma.

Alguna cosa començava a perdre's,

deixar-se anar; s'esgarraven les teles

i per damunt, sobre els rictus dels dies,

ens vam posar un vestit a pedaços.

Teresa Pascual

Vertical

Edicions 62, 2019

Més sobre l'autora, ací

POÈTICA NATURA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POÈTICA NATURA

 

Escric: Arbre,

i el tronc fort i rebel creix

amb el dolor dels nusos

que l'aplomen;

 

i escric aigua

i les arrels se la beuen com un llamp

la mirada;

 

i escric verd

i vol

i matèria i aliment, i em sé oratge:

neguit de l'arbre, arrel i clorofil·la,

mà podadora que no vol escriure

sinó pensar i sospesar l’agilitat del vol

oxigenar l’atmosfera

donar el salt al buit

 

-ser vent i ploma-

Desprendre’m de les fulles velles

quedar-me amb les perennes

ullant des de la branca

abraçant vida

i donant llum.

Isabel Garcia Canet

La llum del buit

Editorial Tabarca, 2021

Més sobre l'autora, ací i ací

DALT LA TORRASSA/ PARRUPA LA COLOMA/ UN NÚVOL PASSA/

(Imatge pròpia)

XL DALT LA TORRASSA/ PARRUPA LA COLOMA/ UN NÚVOL PASSA/

Dalt la torrassa/

                           -incinerant-me els dies-

des d'aquells clots de boletes de fang

quan ignorava l'esplendor dels senyals,

se m'ha gravat un solc per a cada abisme

i he eixugat el traç de les fulles seques.

parrupa la coloma/

                                 impermeable

a les silents sacsejades del buit.

un núvol passa/

                              i agita la pàgina

d'una mar de vaixells sense odissea.

Josep Micó Conejero

Vespres d'inventari

Onada Edicions, 2020

Més sobre l'autor, ací i ací

SUOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Suor

 

Només manca un quartet per ser les dues

i duc el cos ben xop de sal suada.

Anit passada, a un quart per ser les dues

eres tu que amb gemecs i mossegades

i anís salat a tast de comissura

suaves eixancada.

I avui, que farà agost i farà lluna

faré de ser més lluny i suarem

perquè és estiu i aquestes coses passen,

i tu, suant de tot i jo pels ulls

que broll, regalimats de sal suada.

Miquel Àngel Adrover

Ara he vist passar una mèrlera

AdiA Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací