(Imatge no identificada presa de la xarxa)
4
Visc adherit a tu.
M’alimenta la teua metralla santa.
Tots dos sabem que t’insinues
des de l’inici de les intencions.
Que rebentes totes les plusmarques
mundials. Encimbellant-te.
Per tal que la ferida regalime més
quàsars, i que l’energia retinguda
experimente un abans i un després.
Tot afuant-ne els basaments,
que ja en va sent hora.
Una vida sencera de pols resumida
en un grapat d’antenes basàltiques.
Munyides-no-esmunyides.
Estams, estams, esquena més oberta
que la realitat mateixa.
Rubén Luzón
Ai
Bromera Edicions, 2012
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Jo també dic "AI", com el títol del poema, perquè no se pas si l'entenc gaire...
Bon vespre, Jesús.
L'amor que és difícil de comprendre.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada