EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dilluns, 28 de juny de 2021

[VISC ADHERIT A TU...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


4

 

Visc adherit a tu.

M’alimenta la teua metralla santa.

 

Tots dos sabem que t’insinues

des de l’inici de les intencions.

Que rebentes totes les plusmarques

mundials. Encimbellant-te.

 

Per tal que la ferida regalime més

quàsars, i que l’energia retinguda

experimente un abans i un després.

Tot afuant-ne els basaments,

que ja en va sent hora.

 

Una vida sencera de pols resumida

en un grapat d’antenes basàltiques.

Munyides-no-esmunyides.

 

Estams, estams, esquena més oberta

que la realitat mateixa.


Rubén Luzón

Ai

Bromera Edicions, 2012

Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Jo també dic "AI", com el títol del poema, perquè no se pas si l'entenc gaire...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

L'amor que és difícil de comprendre.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada