(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Torn de nit
Dorms i, ni adormit, el crim
no para. Et miro, em sé
distreta i, ni adormits, el crim
no para. Encara menys
si et busco demanant-te
que no paris. I no para i
no s’atura, ni de nit, la roda
oscada.
Dorms. Rondina
un motoret endins de mi.
Endins de tu. I la roda
oscada de la nit: el crim
no para. El crim treballa.
Mira’m. Dic: t’estimo molt
sincera i ni estimant-te
no s’atura, ni de nit, la roda
oscada:
dorm. Dorms
però, ni adormit, el crim
no para: el fum, la màquina.
Somnàmbuls som ferralla.
Som la roda assalariada i
tu, adormit, devora mi
ets un pulmó i vas respirant-la i
no s’atura, ni de nit, la roda
oscada.
Dorms. Dormo i
veig, pertot, que el crim
no para. Lenta i vegetal hi ha
una malura subterrània. Tot
ho infecta un engranatge: el crim
no para. El crim treballa i
no s’atura, mai de nit, la roda
oscada.
Maria Sevilla París
Plastilina
Editorial Fonoll, 2021
Més sobre l'utora, ací
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada