EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 18 de desembre del 2023

TORN DE NIT

                                                                     (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Torn de nit

 

Dorms i, ni adormit, el crim

no para. Et miro, em sé

distreta i, ni adormits, el crim

no para. Encara menys

si et busco demanant-te

que no paris. I no para i

no s’atura, ni de nit, la roda

oscada.

              Dorms. Rondina

un motoret endins de mi.

Endins de tu. I la roda

oscada de la nit: el crim

no para. El crim treballa.

Mira’m. Dic: t’estimo molt

sincera i ni estimant-te

no s’atura, ni de nit, la roda

oscada:

              dorm. Dorms

però, ni adormit, el crim

no para: el fum, la màquina.

Somnàmbuls som ferralla.

Som la roda assalariada i

tu, adormit, devora mi

ets un pulmó i vas respirant-la i

no s’atura, ni de nit, la roda

oscada.

              Dorms. Dormo i

veig, pertot, que el crim

no para. Lenta i vegetal hi ha

una malura subterrània. Tot

ho infecta un engranatge: el crim

no para. El crim treballa i

no s’atura, mai de nit, la roda

oscada.

 

Maria Sevilla París

Plastilina

Editorial Fonoll, 2021  

Més sobre l'utora, ací 

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada