(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ÒRBITES EN SINCRONIA
¿Qui és aquest vell que veus en el mirall
i no et diu res de qui va ser perquè
s’ha oblidat, fins i tot, de la tristesa,
ni aquests llavis cansats de tant besar
només la icona d’un amor benigne,
ni l’última claror de cap al tard,
ara que sents com va marxant la vida?
¿Qui és aquest vell de rostre inconegut
amb faccions d’una mort massa propera,
el sobirà monarca de les flors
que es van marcint al centre del nou dia?
¿Qui l’home d’aquest temps que sempre et buida
de tot l'enyor que havies pressentit?
Cal que tanquis ja el llibre i cada pàgina
amb un vers infinit, profund, subtil
com la imatge del vell que veus, decrèpita,
en el fons del mirall que ara contemples
i que saps que, malgrat l’engany de viure,
des de l’inici ja va ser la teva.
Òrbites en sincronia
Edicions del Sud, 2020
Més sobre l'autor, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada