EMPREMTES

Què diem quan diem poesia? ANTONI FERRER

diumenge, 4 de febrer del 2024

ÒRBITES EN SINCRONIA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


ÒRBITES EN SINCRONIA

 

¿Qui és aquest vell que veus en el mirall

i no et diu res de qui va ser perquè

s’ha oblidat, fins i tot, de la tristesa,

ni aquests llavis cansats de tant besar

només la icona d’un amor benigne,

ni l’última claror de cap al tard,

ara que sents com va marxant la vida?

¿Qui és aquest vell de rostre inconegut

amb faccions d’una mort massa propera,

el sobirà monarca de les flors

que es van marcint al centre del nou dia?

¿Qui l’home d’aquest temps que sempre et buida

de tot l'enyor que havies pressentit?

Cal que tanquis ja el llibre i cada pàgina

amb un vers infinit, profund, subtil

com la imatge del vell que veus, decrèpita,

en el fons del mirall que ara contemples

i que saps que, malgrat l’engany de viure,

des de l’inici ja va ser la teva.


Israel Clarà

Òrbites en sincronia

Edicions del Sud, 2020

Més sobre l'autor, ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada