Già nella notte densa
Aquesta llum
que lentament transita
pel cel tibant d’abril
—un declinar esperat,
sense triomf—
et deixa un rastre breu,
de bava, a les parets del cor.
Tants dies sense tu,
en la nit densa
de cartes no llegides.
Un buit. L’espera
als caires vius de l’aigua.
Natura d'infinit
Edicions 62, 2016
Més sobre l'autor, ací
Estació de pas
[Fragments]
Hi ha un camí d'esperança quan la primera estrella segueix el pas del sol.
---
La vida passa i, confiats, sortim a la finestra i l'esperem de nou.
---
No hi ha proporció possible ni intuïda entre el que em volen fer creure que existeix i el que soc realment
---
Entre "Les fulles mortes" hi ha "La vida en rosa", i els que la canten ho fan en veu baixa perquè sigui una carícia quan es necessita.
---
L'amistat és més llarga que l'enamorament; el prepara i el sobreviu.
---
He fet amigues llegint els seus llibres quan eren mortes. Em reconeixeran?
---
Déu va crear el món en sis dies. El setè va descansar. I se'n va desentendre.
---
El temps mata tota esperança.
---
Quan moris, tinguis l'edat que tinguis, hauràs fet tot el que la vida t'avia manat.
---
On són les ànimes mentre no les instal·len als altres cossos on les han destinades?
---
Què era, una reencarnació, sinó prendre carn en etapes succesives?
Estació de pas
Ed. Ganzell, 2024
EL TIEMPO
El tiempo es una cicatriz
perfecta.
Desgarra la piel, te
muerde la lengua,
huele a sangre animal,
nunca mengua,
casi siempre alcanza un
edad provecta.
El tiempo es aire,
tierra, agua, fuego,
dios del vacío y de la
resignación,
cuento de terror, sutil
malversación,
todo lo ahora y todo lo
luego.
El tiempo se desploma en
cada hoja,
se acuna, se emborracha
de alboradas,
adora servil lo que se
detiene.
Incesante, de todo nos
despoja.
En vano es empuñar
nuestras espadas:
él es el bisturí que nos
sostiene.
---
EL
TEMPS
El temps és una cicatriu perfecta.
Esquinça la pell, et mossega la llengua,
fa olor de sang animal, mai minva,
gairebé sempre aconsegueix una edat provecta.
El temps és aire, terra, aigua, foc,
déu del buit i de la resignació,
conte de terror, subtil malversació,
tot l’ara i tot el després.
El temps es desploma a cada full,
es bressola, s'emborratxa d'albades,
adora servil el que s'atura.
Incessant, de tot ens despulla.
En va és empunyar les nostres espases:
ell és el bisturí que ens sosté.
(Del seu mur de facebook, 29/05/2024)
Més sobre l'autor, ací
[Traducció al català feta per mi]
Estança
L’aigua no agafa mai
la forma de les mans:
confia en la del riu
—en la del vas, s’abat.
Com l’amor, que no pren
mai d’estança un sol cos:
s’encomana i fulgura
als palmells de la set.
Els solcs de la veu
Pagès Editors, 2024
Més sobre l'autor, ací
Qui il·lumina el ressò dels ulls enlluernats?
És que estic mort?
Potser, o així ho van decretar.
Qui crida llibertat? Jo escolte lluita
i amb un cos encongit impotent em rebel·le.
Una veu que és l'ofec del meu ofec,
una veu que vull creure i tanmateix,
aquesta persistent urpada al pit,
les agulles del plor en els dos braços.
Sota la pell les ungles que m'arrapen,
màquina que s'atura,
sota la pell el tigre que em devora,
dotze, deu, zero,
and
suddenly the darkness,
la rigidesa del temps i el lament
que entre la gent s'escanya,
la rigidesa del temps que s'esmuny.
Qui trobarà consol en els carrers
i en les goles desertes?
Mormoleig i basarda, les hores manllevades.
La meravella oculta dels ulls esbatanats,
el perquè de les coses que amargament s'obliden,
tot el record antic,
tot el que no retorna.´
1 de maig de 2019
Abans del vers
Edicions del Buc, 2024
SI
Si la raó em paralitza que
no em deixa ni pelar patates
me les fotré amb pell i tot
Follia, encén el foc
amor, agafa el càntir
vés a la font
que tenim gana
La lluna ens farà llum
les branques ombra i ens diran el què
I quan ja bulli
el muntanyam s’estremirà
s’escarrufarà el cel i
miolarà la pell
A la raó
Edicions 62, 2024
Més sobre l'autor, ací
Quan el crepuscle s’inclina
perquè algun mussol llunàtic
descorri la greu cortina
i mostri els ulls i el viàtic
a la víctima propícia del desert...
L’udol emfàtic de la guilla...
La perícia del vident del frenopàtic...
Una ombra escorre els granets
superficials (pels indrets
més inhòspits va fent pista);
l’ombra que cerca un matoll,
el peu descalç, l’ull de poll
profà d’en Joan Baptista.
Escola italiana
Edicions 62, 2024
Més sobre l'autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
