EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 17 d’agost del 2024

[NACER ROMPE... / NÀIXER TRENCA...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Nacer rompe...

 

Nacer rompe el espejo de la eternidad

lo fracciona en infinitas fatalidades

vivir es la fatalidad

de no entrar de pie

en la parte de reflejo que nos toca

y añorar los pedazos faltantes


 --- 

Nàixer trenca...

 

Nàixer trenca l’espill de l'eternitat

ho fracciona en infinites fatalitats

viure és la fatalitat

de no entrar drets

a la part de reflex que ens toca

i enyorar els trossos faltants


Laura García del Castaño

La vida en que sueñas

Recovecos, 2012

Més sobre l'autora, ací i ací


[Traducció al valencià feta per mi]


0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada