III
Dins una llum defallida
amb fatiga es desperten les ombres
per poblar els cantons,
per dansar damunt les parets.
Un fràgil cos
acarona amb els dits
un arbre esqueixat
perquè brosti
un temps divers,
l’arç blanc en les bardisses estiuenques.
En l’aigua polida
lliuro les mans
vers tu que jeus,
lleu com una fulla,
en el teu somni indivís
d’ulls clucs.
Ad una luce frustata / a fatica si destano le ombre / a popolari gli angoli, / a dnazare sulle le pareti // Un esile corpo / al tatto saggia / un albero spezzato / perché ramifichi / un tempo diverso, / el biancospino sulle siepi estive. // Nell’acqua levigata / libero le mani / verso te ge giagi / legera com una foglia / nel tuo sogno indiviso / di chiussi occhi.
Pietro Civitareale
Ombres dibuixades
Café Central / Llibres del Segle, 2020
[Traducció d'Antoni Clapés i Lluís Servera]
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada