(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ÀRIA
II Quan
un dia la mare va deixar de mirar-se
a l’espill,
vaig
ser conscient de la irrellevància
de ser i pensar.
De
res serviren llavors
les
solucions alcohòliques,
les
estampes bíbliques pertot.
Amb
el soroll de la màquina de cosir
i la llum agonitzant del capvespre,
confluïren entre les nostres parets
les
maledicències de l’espècie humana,
les
cavitats humitoses dels morts.
Francesc
Pastor Verdú
Història general
Bromera
Edicions, 2025
2 han deixat la seua empremta:
Moltes gràcies!
Gràcies a tu pel poema.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada