(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Com ve un poema
La llei de gravetat no fa poemes.
Els versos deixen ditades hepàtiques,
un solc de segles desconeguts,
un esquitx d’ànima i, quan maduren,
fan pontar la branca. Ningú explica
per on i com venen els poemes.
Sabeu què? Que vinguin d’allà on sigui
si tenen una mare, si ovulen i consagren,
placenta enllà, transsubstancials.
I si honoren la paraula, si la honoren,
donem-los tipografia ígnia i desem-los
entre el dret romà i la geometria.
Valentí Puig
Llum enemiga
Pagès Editors, 2025
Més Sobre l’autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Aquest poema recordo haver-lo llegit tot fent la compra de poesia per a la meva biblioteca. El primer vers és autèntica poesia.
Un bell poema.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada