SATIE

 

Erik Satie (1891, Ramón Casas).

Satie

 

L’hivern i el fred

eren de color blanc.

Un blanc sense malícia

traient el cap en els meus records.

 

La pura blancor de la boira

cobrint les muntanyes

de la meva infantesa

eren d’una dolça simplicitat.

 

No era una corona com canta Verdaguer

a l’Oda a Barcelona,

sinó la quietud del lent pas dels instants,

simplicitat de la vida.

 

Talment la Gimnopèdia primera de Satie.

Escoltant, veig dansar el blanc,

impassible i lent als Tossals

que mig encerclen el meu poble.

 

Fermí Roig Ferrer

Tot comença amb el desig

Associació La Gent del Llamp i 9 Grup Editorial / Cossetània Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací