SILENTS

 

(Imatge no identificada presa de la xara)

silents [fragment]

 

i t’empeltaves als fragments tendres de la nit, allà on

naixien humides les mans i el saüc i l’arbreda.

 

I el cel se’ns vessava com un murmuri extasiat:

com una flor que no pella.

 

Enllà de la ciutat, nosaltres silents

i encara                    desconegudes.

 

Mireia Casanyes Dalmau

Al bosc de vidre

Viena Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací