Estació de pas
[Fragments]
Una ànima sempre viu a cegues i no hi veu
només que pels ulls d’una cara.
---
La natura, amb la seua abundor, destina elsuns a la misèria inicial i els
altres al benestar des del començament.
---
Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui
escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes.
---
La soledat, quan és imposada, mata.
---
L’amistat és com l’aire i l’aigua: ens donen vida i ens hi podem deixar
anar confiats si respectem el medi.
---
Veure l’univers buit fa una tristor com de mort abançada.
---
Néixer és una fatalitat. Una imposició. És l’inici de l’esclavatge i el
camí de la mort.
---
Ningú sabrà què hi ha, tan bell, si no podem contar-ho. Però ho farem.
---
Compartir és més fort que trair: és positiu.
Olga Xirinacs
Estació de pas
Ed. Ganzell, 2024
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada