ESPERIT, PER NO DORMIR...

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESPERIT, PER NO DORMIR...

 

Esperit, quan tu vetllaves

era ric nostre casal;

era ple de sol i d’aire

i amb les guàrdies al portal.

 

I ara elles són inútils,

que les té preses la son;

i cap hoste no s’acosta,

que tenen llevat el pont.

 

Esperit, ¿en quina cambra

tan pregona t’ets colgat,

que t’és llevada la joia

i les ganes de combat?

 

Part de fora, on galejaves,

el món és lluent i blau;

esbatana les finestres

damunt de ta buida pau!

 

Que la llum entri senyora,

cada raig —so de clarí.

Esperit, per no dormir...

Esperit, ¿on són tes armes

si l’enemic fos aquí?

 

Clementina Arderiu

Jo era en el cant. Obra poètica 1913-1972

Edicions 62, 2026

Més sobre l’autora, ací