(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Cap ombra es mou
per davall de les ones,
res que m’espente
a embrutar-me de pols,
a tocar amb un dit
la mar que he rejuntat
amb el cabàs
del deliri adormit.
Com escabussar-me
sense trencar l’horitzó plaent
on els blaus es fonen?
És de sol aquesta espurna
que balla entre l’aigua
i la pell gebre d’anhel.
La
costura del magma
Onada Edicions, 2026
Més sobre l’autora, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada