(Imatge no identificada presa de la xarxa)
NEGUIT
Avui, quan la nuvolada negreja,
sóc un Narcís desficiós, que enyora
l'estany del cel; però les ombres m'amenacen
amb l'estilet d'una por vella. Els altres giravolten,
en un remolí de desigs, al caire de la mort,
i ignoro si la solitud ve de fora
o si és el mirall del nostre ésser suficient;
tenim, a les mans, la joguina de la raó,
i aviat la fem bocins. Com xiquets nus plorem,
i demanem l'engruna d'un amor
que ens salvi. En la contradicció vivim, i en la penombra
d'un atzucac -al peu dels murs on retopa el silenci.
Jordi Pàmias
De Narcís i l’altre
Edicions 62, 2001
Més sobre l’autor, ací



0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada