A POC A POC

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A poc a poc

 

A poc a poc m’he despertat

a casa meva.

Era cuc. Era ritme

lentíssim de fulla i de pedra.

Alguna cosa s’ha esberlat

i una veu molt petita

s’ha afegit al batec.

Lentament, un impuls,

una arrel: una escletxa

de sol, una mica de vent,

un regust estranyíssim de rosada.

A poc a poc m’he encaminat

per la finesa de la tija.

He madurat,

he percebut la gravidesa,

l’amor que m’empenyia a esbadellar-me.

I he obert els ulls.

He vist l’ocell, que venia a tastar

la tendresa del cuc.

L’obertura del blau i el verd.

I jo era tan gran com el cel

i com la terra.

Llavors m’he despenjat

i m’he endinsat en el batec.

En el batec.

 

Laia Noguera

Amor total

Tushita Edicions, 2016

Més sobre l’autora, ací