(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La parra en la tardor
Parra que el vent destria,
tota d'ací d'allí,
jo vora teu llegia
al so del teu delir.
I et vaig deixar: batia
el juny pel meu camí,
¡oh tenda que em cobria,
ventall nit i matí!
I ara te m'has tornada
tota nuosa i roja;
llences la pampolada
que tos pits d'or estoja;
ara ets escabellada
com una dea boja.
Josep Carner
Obres completes. Volum 1 (Lloc)
Editorial Selecta, 1957
Més sobre l’autor, ací



0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada