EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimarts, 13 d’abril de 2021

HAPPY END

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

HAPPY END

 

La nostra carn contra el quitrà
estampant a l’infinit els nostres noms
i la carretera                   fracturant-me
amb el gasoil amb què em perfores.

I els teus motors dins el meu cony
propagant l’adolescència, vastitud
amb què ejacules tot l’Amor,
tota la còlera del món, contra el quitrà,
sentenciant el final d’aquest viatge.

Tu i jo! La temeritat del jovent
idolatrada a la cuneta, enravenada
a la impotència de dos cadàvers
mirant-se, un davant de l’altre,
l’eternitat als ulls, immòbils,
devorant-se pel silenci
20 segons després de l’accident.

Tu i jo! A l’horabaixa que declina,
just al cim: la plenitud. Ajuntant
els nostres dits, grocs, de nicotina.
Tu, el continent, la glòria. Jo, l’arxipèlag
colonitzat fins les marees. I l’espai
que es deforma davant nostre
adherint-se al llegat que hi deixem:
misericòrdia en massa
per dues icones pubescents.

La nostra carn contra el quitrà
celebrant-nos, a tu i a mi.


Paula S. Piedad

Afàsia

Adia Edic ions, 2020

Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Una descripció una mica macabre d'un accident...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Així és. La poeta així l'interpreta.
Gràcies pel cometari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada