HAPPY END
La nostra carn contra el quitrà
estampant a l’infinit els nostres noms
i la
carretera
fracturant-me
amb el gasoil amb què em perfores.
I els teus motors dins el meu cony
propagant l’adolescència, vastitud
amb què ejacules tot l’Amor,
tota la còlera del món, contra el quitrà,
sentenciant el final d’aquest viatge.
Tu i jo! La temeritat del jovent
idolatrada a la cuneta, enravenada
a la impotència de dos cadàvers
mirant-se, un davant de l’altre,
l’eternitat als ulls, immòbils,
devorant-se pel silenci
20 segons després de l’accident.
Tu i jo! A l’horabaixa que declina,
just al cim: la plenitud. Ajuntant
els nostres dits, grocs, de nicotina.
Tu, el continent, la glòria. Jo, l’arxipèlag
colonitzat fins les marees. I l’espai
que es deforma davant nostre
adherint-se al llegat que hi deixem:
misericòrdia en massa
per dues icones pubescents.
La nostra carn contra el quitrà
celebrant-nos, a tu i a mi.
Afàsia
Adia Edic ions, 2020
Més sobre l'autora, ací
2 han deixat la seua empremta:
Una descripció una mica macabre d'un accident...
Bon vespre, Jesús.
Així és. La poeta així l'interpreta.
Gràcies pel cometari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada