EMPREMTES

La Poesia: el tornavís dels mots, inesgotable. VICENT ALONSO

dimarts, 6 de desembre de 2016

L'ESPURNA HA CAIGUT ENMIG...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
L'espuma ha caigut enmig la transparència vegetal del paper. 
Lenta es difon l'aureola amb llavis de foc. 

Una feble combustió perfuma l'aire de canyella dolça; 
Aroma nounat que la mort sempre acompanya. 

L'atzar dibuixa la hipnòtica dansa que guinya al confí, 
El brum lliscadís, fumejant, del connubi letal. 

Testimoni del destí d'un objecte i de la curta existència d'una planta. 
Espectre àuric de la veu inintel·ligible del temps. 

Imatge en moviment de l'immens, llunyà, temps dels astres 
i de l'estèril permanència infinita de Déu.

Sílvia-Marina Aresté
Atzar
La Forest d'Arana, 1991
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

La vaig conèixer en primer de carrera. Fa temps que no en sé res, d'ella.

Calpurni ha dit...

Sembla que després d'aquest llibre va escriure un altre només.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada