(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Qualsevol diria que he baixat,
aquesta tarda, al metro
(gent que sua i corre, i que consulta
frenètica les pantalles), buscant un mirall
en els vidres esgarrapats del vagó;
i que no ha estat per atzar
que els nostres vagons s’han creuat
en arribar a Urquinaona,
i m’he adonat que ja no em basta
mirar-te als ulls per saber
quina cançó escoltes. He descobert,
com sigui, el cadàver
de l’àngel que havies estat
els dies lluminosos.
El pianista a l'armari
Bromera Edicions, 2024
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Això sí que és la petrificació de l'enamorament.
Això sembla, Helena.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada