EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

dimecres, 10 de març de 2010

OVIDI FA VACANCES


Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!

Sí. Hui fa quinze anys que Ovidi es va acomiadar de tots perquè se n’anava de vacances.

Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!

Tots estem equivocats, pesem que Ovidi és mort però no, està de vacances. Al cap i a la fi morir és un mer acte fisiològic pel que Ovidi ja ha passat.
Li tocà nàixer ací, a la nostra terra i ell la va estimar com s’estima l’aire, com s’estima la vida.

Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabates Oriola d’estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.

I tal vegada aquest amor no ha sigut correspost.

Tant com estime la terra, ai mare!

Visqué quasi d’incògnit, fidels als seus compromisos personals. Sense trair –se. Sense rebombori.

Tancat a casa la major part del temps,
no sóc amant de llepar. No tinc déus,
ni pensaments de trobar-me en tal cas.
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus.
El meu treball el demostre com puc.
I tant com puc, em done tot a ell.
Millor, pitjor, el judici ja és vostre,...

Compromés amb la seua opció política,...

Gairebé no comprenc per què la gent,
Quan em veia pel carrer em cridava: progressista!

... amb la pobresa, junt a la gent bona, la vida quotidiana, les il•lusions...

Arribarà el dematí
Que el plor serà d’alegria.
Només per aquest fruit,
jo donaria la vida.

... la poesia.

Són paraules que, a la terra
va deixar el SENYOR.

I va marxar com va nàixer, senzillament.

Senzillament un dia
potser s’acabarà.
A partir d’aquell dia
no sé que passarà.

Es va acomiadar com va viure, senzillament.

Cuideu-vos molt. Besades.

Segurament voldria que el recordàrem, senzillament.

Sense plors, ni sospirs.
Sense tristor als ulls.
Sense paraules buides.
Sense morir de pena.


Bon vent i barca nova!

 
Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!

Au,...

Sé, però, que no s'estrena un prat
seguint sent rellogats
a dins una gran cova.
Mil espills em trenquen en la nit
colpegen el meu pit
i m'omplen d'ais la boca.
I un badall ofega el meu crit
i deixa l'ull humit
i el nas demana: Moca't!.

Au,...

Nova sang arriba al meu cervell
i em sent tibar la pell,
i em torna a la memòria
temps de caça, de peixos i d'ocells,
de joves i de vells...
Però ara es altra història?...
Tot i així un qualsevol fracàs
em posa en el percaç
dels records sense glòria.

Au,...

No és clar, per tant també és obscur.
Tinc a davant un mur.
El riure se'm capgira.
L'atzucac em fa fer un atur.
Present, passat, futur...
i un mateix temps de mira.
Veig el blat més tendre que madur,
veig qui mana segur.
El món no avança: gira.

Au,...

Un forat em torna a donar llum,
un cigar em don fum
i una ampolla, empenta.
Cec d'engany em guie pel bastó
malfie del color
i de lletra d'impremta.
Done fe d'aquestes sensacions,
li llence al foc carbó
i retorne als meus trenta.

Au, adéu! Comence el comiat
i sóc nou arribat.
No me'n vaig; sóc qui torna.

Au ...

Au,...

Au,...

Ovidiscopi és un audivisual realitzat per Gilberto Dobón para la commemoració del 10é aniversari de la mort d'Ovidi.
Més informació en: http://ovidiscopi.alcoi.com/principal.htm

3 han deixat la seua empremta:

kweilan ha dit...

En els temps d'ara, es troben a faltar figures com ell. Allà on sigui de vacances, que s'ho passi molt bé!

Alexandre Domènech ha dit...

Una abraçada Ovidi... Bones vacances...

M'agrada sempre pensar en que el meu pare el va conèixer de jove, allà els seixanta, en un bar de Barcelona, al que l'Ovidi anava molt... I bé, va fer amistat amb el meu pare...

Janet ha dit...

Gràcies per aquest apunt.

Alguns van respirar quan l'Ovidi marxà de vacances perquè els feia nosa. Era un home que deia les coses com les pensava i com les sentia i, l'Ovidi pensava i sentia molt.

No vull afegir res més perquè ja ho has expresat molt bé en l'apunt.


Una abraçada,

Janet

Publica un comentari a l'entrada