EMPREMTES

Els poetes s'inventen la raó de no ser, els poetes desdiuen les raons de la vida. SALVADOR JÀFER

dimarts, 30 de juny de 2020

PISTES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PISTES

Sempre s’estima igual però diferent, em deies.
I ara entre el cafè i jo provem d’endevinar
si ens condemnava allò que era igual
o bé la diferència és la culpable.
L’amargor com una pista em porta a tu,
que ets a la cuina i amb la cullera dissols
el sucre que ja no em despertarà.
Del teu gest no es desprèn una resposta,
tan sols l’indici d’una pèrdua. Fixa’t:
Jo no tinc ales perquè els omòplats
tornen a ser omòplats si tu no els mires.
I tu que no tens esma per volar.
De tan a prop del terra, ja no caurem.
I estimar és caure.

Mireia Calafell
Costures
Viena Edicions, 2010
Més sobre l'autora, ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No sé si estimar és caure, però em sembla que també és volar amb ales o sense...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sí, estimar sempre és volar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Helena Bonals ha dit...

Estimar és caure perquè enamorar-se en anglès és "fall in love".

Publica un comentari