(Imatge pròpia)
DE LA LLUM A LA FOSCA
DIFÍCIL domenyar la paraula en les hores
de claredat primària, quan sura el pensament
per l’espai d’un sol plàcid que il·lumina el paisatge
i sols s’acreix als ulls com una al·legoria
de terrenals presències per a fornir la vida.
¿Som els dòcils objectes varats en la vellesa
o els instintius silencis esmolats per la llum,
per la llum primigènia que es resol en preguntes?
Les roses que ens encerclen regalimen el rou
propici del matí, però ens resta el lligam
de l’animalitat concreta, de la neutra
impotència vaga que tan benignament
ens omple de paraules en un desordre plàcid,
per descobrir els noms dels pensaments translúcids
on l’home ja es declara os o pedra perduda.
Joan Valls
Anys i paranys
Edicions 3 i 4, 1985
Més sobre l’autor, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada