EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dijous, 22 de desembre de 2022

DE LA LLUM A LA FOSCA

 (Imatge pròpia)

DE LA LLUM A LA FOSCA

 

DIFÍCIL domenyar la paraula en les hores

de claredat primària, quan sura el pensament

per l’espai d’un sol plàcid que il·lumina el paisatge

i sols s’acreix als ulls com una al·legoria

de terrenals presències per a fornir la vida.

¿Som els dòcils objectes varats en la vellesa

o els instintius silencis esmolats per la llum,

per la llum primigènia que es resol en preguntes?

Les roses que ens encerclen regalimen el rou

propici del matí, però ens resta el lligam

de l’animalitat concreta, de la neutra

impotència vaga que tan benignament

ens omple de paraules en un desordre plàcid,

per descobrir els noms dels pensaments translúcids

on l’home ja es declara os o pedra perduda.

 


 

 

 

Joan Valls

Anys i paranys

Edicions 3 i 4, 1985

Més sobre l’autor, ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada