EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimecres, 19 d’octubre de 2022

[CRIDA ALS BALCONS NUS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Crida als balcons nus o ornats d’oratge,

al caliu sempre encès o encara esfèric,

crida a l’embat sobre les alzines, 

criden a l’ull de l’alicorn i als éssers pastats

d’estius plens, crida als gerds i al temps

de figues. La nit està feta d’això i el vel

que cobreix com una segona veritat,

com una segona o enèsima pell, fa brollar

dels espills tantes incerteses veres;

vosaltres, jo quan us cerc, quan em defugiu,

tots esdevenim una esponja xopa,

què importa un cos concret?

Què importa una veu precisa i clara?

La nit és la nit i és inexplicable.

 


Hilari de Cara

Quaderns del port

Edicions Proa, 2018

Més sobre l'autor, ací i ací

  


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

I màgica, sobretot si hi ha lluna plena...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La nit sempre tan misteriosa.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada