EMPREMTES

Els poetes són homes que han conservat els seus ulls d'infants. LEÓN DAUDÉT

dissabte, 14 d’abril de 2018

AQUELLES SOLITUDS D’ON VENÍEM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
AQUELLES SOLITUDS D’ON VENÍEM


Tu presencia es ajena, extraña a mí como una cosa. 
Pablo Neruda 


Se’ns van aplegar massa greuges sobre la pell de les trobades. Abans apuntalàvem el dèficit amb generoses dosis d’indiferència, salpebrades d’ironia. No fèiem cas de les seues fiblades insectívores i traïdorenques, repuntant-nos el paisatge anònim de l’esquena. Pagàvem de grat cada fotesa amb el palmell obert on ara s’hi veuen els rastres de tota aquella xavalla de sal. Se’ns adormien les pensades del sexe en el brou espès de les llargues migdiades d’estiu. Ens vam mirar aquelles solituds d’on veníem. La llar que tenia el moment de la nostra coneixença en dipòsit. I com un salconduit cap al territori invers de les cremades fèiem petits gestos per no esdevenir definitivament immòbils.

Josep Manel Vidal
Aquelles solituds d'on veníem
Ed. Bromera, 2018
Més sobre l'autor, ací


Ací podeu escoltar el poema dit per l'escriptor Jesús M. Tibau:

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Aquestes solituds dites per tu, fan companyia!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

si ho mires ve, qualsevol solitud ens acompanya sempre.
Gràcies pel cometari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada