[I SAPS, DEFINITIVAMENT,...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

I saps, definitivament, que més enllà de la solitud

i més ençà de l'home i l'avenir

tot es crema en una pira bastida per la vida

i engendrada per la vida

                    i on tot es troba sempre altra vegada.

Endevines, caminant furtiu entre el bosc crepuscular

de l'home,

               que hi ha quelcom entre la fageda rogenca,

quelcom que s'emmiralla i a tothora retorna,

que ho és tot

                 —o res.

I tu, arquer altiu de la història,

el reconeixes en cada pedra, en cada brancatge,

en cada respiració amb què les hores fan teu el fosc gest

del món,

             l'inesborrable i incandescent rostre

del sobreviure.

                       I, llavors, esdevenen teus

aquestos signes giratoris que, calladament, ens fan humans

i permeten mantindre'ns dempeus mentre,

al bell mig del cor calcinat d'aquesta ciutat

                                                     mesella i oblidada,

l'aurora i el desencís ens aboleixen els llavis i

                                                             els esguards

i habiten el cos dels mots on ja per sempre

et refugies,

                 t'esperes, et respires,

i t'escrius.

Manel Garcia Grau

Llibre de les figuracions

Edicions Alfons el Magnànim, 1993

Més sobre l'autor, ací