(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
‘A HOUSE IS NOT A HOME’
I de sobte has entrat a casa
i has fet dels meus pits
balcons on amarrar-te;
barana o límit d’un precipici
on alguna vegada hauria volgut caure.
Ho sé per Anne Sexton
i per la veïna del meu barri:
hi ha dones que es casen amb cases.
Mai no has volgut haver de triar
entre el prestigi o la joia,
sinó viure amb el fred de fer
del cos un refugi
i tenir aquesta forma
tan estranya de confondre-ho tot
i anar besant panys
i obrint pits i tocant balcons
com qui entra en una casa.
Quan els grans arbres cauen
Ed. Bromera, 2018
Més sobre l'autora, ací
2 han deixat la seua empremta:
És veritat, una cosa , no és una casa...Veig algú molt desorientat!
Bon vespre, Jesús.
Ens refugiem on podem.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada