EMPREMTES

La Poesia: el tornavís dels mots, inesgotable. VICENT ALONSO

dimarts, 31 de gener de 2017

VOCACIÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
VOCACIÓ

La mestra insistia  
inquirint entre els alumnes  
vocacions prematures,  
i tu, de bell nou, li ho vas repetir: 
-Poltre! Vull ésser un poltre blanc.  
I te l'imaginaves amb llarga crinera 
cavalcant vigorós l'avenir, 
que com un prat impol·Iut s'estenia 
fins barrejar-se amb la carena de I'horitzó. 

Qui li ho anava a dir a aquell nen 
que es quedaria en cavallet de fira? 
La mestra, no.

Manel Alonso i Català
Un gest de la memòria
Edicions de la Vorera, 1999
Més sobre l'autor, ací i ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Somniar no costa gaire, però de vegades ens quedem a mig camí...M'agrada que la mestra no
el desil·lusionés!
Bon vespre, Jesús.

Helena Bonals ha dit...

Jo també em volia menjar el món, i només me'n queden les engrunes.

Calpurni ha dit...

Tots d'alguna manera ens mengem el món, almenys allò que tenim a prop i podem amb ell.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada