EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

dimarts, 31 de gener de 2017

VOCACIÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
VOCACIÓ

La mestra insistia  
inquirint entre els alumnes  
vocacions prematures,  
i tu, de bell nou, li ho vas repetir: 
-Poltre! Vull ésser un poltre blanc.  
I te l'imaginaves amb llarga crinera 
cavalcant vigorós l'avenir, 
que com un prat impol·Iut s'estenia 
fins barrejar-se amb la carena de I'horitzó. 

Qui li ho anava a dir a aquell nen 
que es quedaria en cavallet de fira? 
La mestra, no.

Manel Alonso i Català
Un gest de la memòria
Edicions de la Vorera, 1999
Més sobre l'autor, ací i ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Somniar no costa gaire, però de vegades ens quedem a mig camí...M'agrada que la mestra no
el desil·lusionés!
Bon vespre, Jesús.

Helena Bonals ha dit...

Jo també em volia menjar el món, i només me'n queden les engrunes.

Calpurni ha dit...

Tots d'alguna manera ens mengem el món, almenys allò que tenim a prop i podem amb ell.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada