Per que no s'ature la iniciativa encetada al bloc de la Comtessa d´Angeville sobre la infàmia i els infames, recorde ara i ací la cançó de RAIMON "Diguem no" de 1963. Res no ha canviat?
(La foto és de Miguel David, el que diu "no", sóc jo)
DIGUEM NO
Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:
Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
-que sols fa sang-
ser llei del món.
No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.
Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.
Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.
No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.
No,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.
Entrades
6 han deixat la seua empremta:
Contra la infàmia, silenci.
Contra la infàmia, roses roges i oblit.
Contra la infàmia, una llàgrima i un aprenentatge.
Contra la infàmia, un perdó.
Doncs no et falta raó.poca cosa ha canviat tants anys després!!
Quan prometeren el "canvi" no digueren a favor de qui seria... I sí, tot ha canviat a pitjor...
Visca la terra lliure de mediocres.
onatge
Vaja que res ha canviat... com escrita per a hui mateix.
Ara et linke dins del post!
Com m'agradaria que les lletres de Raimon tants anys després no estigueren de tan rabiosa actualitat, encara que ben mirat, encara me n'alegre més de que gent com ell haja dit i continue diguent la seua...perseverància.
Jo m'he passat la vida "diguen no" esperant "dir sí".
Gràcies a tots pels comentaris.
Publica un comentari a l'entrada