EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

divendres, 7 de maig del 2010

A ELL NO...

A ell no l’havien convidat a la vida.
Es va haver d’amagar sempre,
tapar-se la cara.
D’ell només en quedà una taca de sang
fresquíssima, un sexe sense estrenar
i unes ales cansades, plenes de pols.

(Foto de Bella del Mar Cruz)

Poema de Miquel Bauçà tret de l'antologia "Dinou Poetes dels Seixanta" a cura de d'Enric Balaguer. Ed. Tres i Quatre

3 han deixat la seua empremta:

onatge ha dit...

De vegades eixim de la vida sense tocar-la, només el temps just d'esgarrapar-la, i a cops ella s'hi torna...

Salut poeta.
onatge

Marta ha dit...

Trist però bonic.

Calpurni ha dit...

Onatge, hi ha gent que no se n'adona del seu pas per la vida.

Marta, estic d'acord, és molt trist.

Publica un comentari a l'entrada