Aquest ritual l'he repetit innumerables vegades:
► Estic a la biblioteca del poble, a la secció de poesia.
► Tafanege els lloms dels llibres: llig títols i autors.
► Davant dos llibres distints trie sempre aquell que té els seus fulls units (que són molts), eixos que no han estat ben tallats a la impremta. (Em pregunte el motiu pel qual això ocorre tant amb els de poesia i no amb els d'un altre tipus).
► Escodrinye amb dificultat el contingut dels seus fulls esperant alguna sorpresa i llig alguns versos de forma distorsionada.
► Després, a casa, tranquil·lament esgarre amb el tallapapers els fulls un a un amb la mateixa il·lusió que un xiquet descobrix els regals dels Reis Mags.
4 han deixat la seua empremta:
És a dir: t'agrada desvirgar llibres :)
Estimat Calpurni, diuen que hi ha qui s'estima més deixar el que se'n diu barbes al paper, efecte que s'aconsegueix obrint els fulls a mà. Diuen també que dóna més toc personal. La poesia és tan coqueta...
T'he deixat resposta al meu blog d'avui, sobre esperits, ja que has estat tan amable de comentar-lo.
Amb afecte.
Sincerament, i sense intenció de destripar la teua "mania" o "segell personal" (com preferisques), a mi em sap greu que les imprentes venguen els llibres així. A mi m'agrada tocar els fulls dels llibres (és la meua mania...), perquè em resulten suaus al tacte i si el llibre és flexible, encara millor.
I veure que passa açò em fica negra...
Silvia, es pot dir d'eixa manera.
Olga, he intentat fer-ho com tu dius però el resultat ha estat horrible, no sóc capaç de tornar un llibre així a la biblioteca muicipal.
Effy,realment no és una mania, és una necessitat per poder llegir el contingut i, de pas, faig un favor a altres posteriors lectors.
Gràcies a TOTES pels comentaris
Publica un comentari a l'entrada