EMPREMTES

La Poesia: el tornavís dels mots, inesgotable. VICENT ALONSO

dimecres, 18 d’agost de 2010

EL TURMENT DE DÉU

"Voldria que hom em tornés a mi mateix"
digué Déu,
"abstenint-se d'anomenar-me.
No sóc ni concebut ni concebible:
un cos sense cos,
una ànima enemiga de tota ànima.
Deixeu-me sol
amb la meva dificultat: nit i dia evoluciono
i em condemno a la metamorfosi.
La meva natura consiteix,
inconegut massa conegut,
a no satisfer-me mai
de la meva idea de Déu".

(Imatge: Pintura de Michelangelo Buonarroti)

Tret del llibre "El turment de Déu" d'Alain Bosquet. Edicions Alfons el Magnànim.
Traducció del francés d'Imma Sarduc

4 han deixat la seua empremta:

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Una definició versemblant del concepte diví. Gràcies Calpurni!

onatge ha dit...

Jesús n poema que no coneixia, m'ha recordat una anecdota que em va passar ja fa uns anys: anava caminant pel carrer i se'm va atansar un noi dient-me que era un enviat de Déu, recordo que jo li vaig repondre; perdona, Déu sóc jo i no recordo haver enviat a ningú...

Salut camarada.
onatge

CALPURNI ha dit...

Silvia, estic d'acord amb tu si tenim em compte que Déu és una figura tan "polièdrica".
Onatge, crec que vas enganyat, jo sóc Déu i no recorde aquesta situació.
Salut a tots dos.

onatge ha dit...

Jesús tenia els meus dubtes..., però ara ja m'ha quedat clar...

Salut i estrelles.
onatge

Publica un comentari a l'entrada