("El ball de la vida" d'Edvard Munch, 1900)
La vida, al capdavall, és un fragment de violència,
de culpa breu, de sòrdides belleses,
un estrall de cintures visitades
incesantment,
de maquinals dolceses que s’imposen
i al capdavall la vida torna a ésser
com fou,
buit reversible, pertinència
de dimecres i noces, veu callada.
Poema del llibre "Escrit per al silenci" de Joan Fuster.
Més sobre l'autor aquí
5 han deixat la seua empremta:
Munch és un pintor que cal tenir sempre en compte per la profunda expressivitat dels sentiments primaris o elaborats de la persona.
Esperits torturats o al límit, en la severa foscor nòrdica.
Quanta raó té en Joan Fuster. Comparteixo tot el què diu...
Salut i paraules.
onatge
Olga, Munch és un pintor que inquieta amb les seues pintures. Des de sempre m'han atret els seus quadres plens d'expressivitat com tu ben dius.
Onatge, sàvies paraules les de Fuster, sí.
Salut.
El trobo preciós,com diu Onatge, comparteixo també el que diu!
Et felicito també per estar al 3cat24.cat!
Una abraçada
Gràcies Natàlia per la felicitació. Jo també comparteix el que diu el poema.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada